Projectes europeus
Supervisió d’infractors a Europa. Finançat per: European Cooperation in Science and Technology (ISCH COST Action IS1106). Durada: 1/01/2012 a 31/12/2015. Investigadors: Fergus McNeill (IP); coordinadors a nivell espanyol: Josep Cid (UAB) i Elena Larrauri (UPF).
El finançament aconseguit per aquesta COST Action (European Cooperation in the field of Scientific and Technical Research) es vincula al Working Group on Community Sanctions de l’European Society of Criminology de la qual en formen part molts dels membres del grup. El projecte “Offender supervision in Europe” es basa en l’estudi dels sistemes de supervisió dels delinqüents en llibertat (penes comunitàries) i l’execució de la pena de presó en medi obert. Hi estan involucrats una cinquantena d’investigadors de catorze països europeus diferents. La cooperació entre investigadors de diferents països europeus ha donat lloc a diversos llibres, com Offender Supervision in Europe (McNeill & Beyens, 2013) y The Enforcement of Offender Supervision in Europe (Boone & McGuire, 2018).
Projectes Estatals
Família: Desistiment i Reincidència (FADER). Finançat per: Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Durada: 1/01/2019 a 31/12/2021. Investigadors: Josep Cid (IP), Jenny Cubells, Anna Meléndez, Carmen Navarro.
El projecte “Família: desistiment i reincidència” (FADER) pretén contribuir al coneixement del paper que la família pot jugar en els processos d’abandonament i persistència en la carrera delictiva. La qüestió és rellevant per a una societat tan familiar com l’espanyola, en la qual el benestar de les persones depèn en gran mesura del suport que reben de la família i encaixa en un dels reptes del pla nacional, ja que pretén contribuir a la millora dels processos de reinserció. La recerca ha demostrat, d’una banda, que el suport familiar és una font de desistiment, en reduir la tensió de l’empresonament i generar processos de transformació cognitiva per a compensar el suport rebut. Però, d’altra banda, també ha posat en relleu que el conflicte familiar és un important factor causal de reincidència. A partir d’aquest estat de la qüestió, és important conèixer en quines condicions el suport genera desistiment o, per contra, és font de conflicte i reincidència. Per a això, i partint de la recerca bàsica realitzada en el projecte Empresonament i Reincidència, s’han analitzat 19 dinàmiques familiars, a partir d’entrevistes semiestructurades amb 19 persones que tenien una pena de presó i 19 familiars que havien exercit un paper d’acompanyament durant l’empresonament en el retorn a la comunitat. Els resultats de la recerca mostren que el suport familiar només contribueix al desistiment quan interactua amb una motivació per al canvi generada en el marc de la intervenció penitenciària. Per contra, quan aquest suport es presta a una persona que té fortes necessitats criminògenes (com el consum de drogues), la recerca demostra que aquesta situació pot generar conflictes i, per tant, reincidència. Les implicacions de la recerca destaquen la importància d’implicar les famílies en el procés de reinserció, quan així ho decideixin, però assumint que aquesta participació només pot ser útil per a fomentar el desistiment si l’administració assumeix la responsabilitat d’atendre les necessitats criminògenes. Al mateix temps, les famílies, que tenen persones empresonades, han de ser assistides per a alleujar la seva tensió i perquè puguin exercir el seu paper d’ajuda a la reinserció. Finalment, no s’ha oblidar que la comunitat també pot contribuir a la reinserció quan afavoreix la integració d’una persona que ha sortit de presó, i que per a això també cal promoure una narrativa de reinserció de les persones excarcerades.
EmpiriC – Desenvolupament d’un model criminològic i empíric de la política criminal (DER2017-90552-REDT). Finançat per: Ministerio de Economia, Industria y Competitividad. Durada: 1/06/2018 a 31/06/2020. Investigadors: Elena Larrauri (IP), Ana Isabel Cerezo, Josep Cid, José Luís de la Cuesta, Esther Fernández, Fernando Miró.
L’objectiu de la xarxa d’excel·lència EmpiriC és assessorar al govern i altres entitats en la prevenció de la delinqüència, en la presa de decisions legislatives de caràcter penal i en matèria d’execució de penes (penitenciàries i mesures penals alternatives). La xarxa serveix també per unir als principals grups que realitzen recerques criminològiques a Espanya dirigides a millorar les nostres polítiques criminals i, alhora, per situar el desenvolupament d’implicacions pràctiques de la recerca com un punt central en l’activitat d’aquests grups i per permetre la incorporació dels coneixements empírics a la política criminal. Unint esforços dels grups de recerca espanyols que treballen en aquests temes permet traçar un objectiu comú i tenir més força per fixar la col·laboració amb el sector públic amb responsabilitat en el disseny i en l’execució de polítiques criminals com una part essencial de l’activitat de transferència intrínseca en aquests grups. La xarxa està coordinada per la Dra. Elena Larrauri (Universitat Pompeu Fabra) i compta amb la participació del Dr. José Luis de la Cuesta (Universitat del País Basc), el Dr. Fernando Miró (Universidad Miguel Hernández), la Dra. Ana Isabel Cerezo (Universidad de Málaga), la Dra. Esther Fernández Molina (Universidad de Castilla-La Mancha) i el Dr. Josep Cid (Universitat Autònoma de Barcelona). Aquesta xarxa ha publicat dos llibres Delincuencia y justicia juvenil en España. ¿Que sabemos? (Fernández-Molina y Bartolomé, 2019) i Política Criminal y Exclusión Social (Cerezo, 2021).
Enpresonament i Reincidència (DER2014-55315-P). Finançat per: Ministerio de Economia y Competitividad. Durada: 1/05/2015 a 31/12/2018. Investigadors: Josep Cid (IP), Constanza Busquets, Jenny Cubells, Esther De la Encarnación, Elena Garrido, Aina Ibàñez, Joel Martí, Anna Meléndez, Carmen Navarro, Albert Pedrosa.
L’objectiu principal del projecte “Empresonament i Reincidència” és esbrinar en quina mesura l’experiència de l’empresonament contribueix (en sentit positiu) al procés de desistiment de la delinqüència i en quina mesura contribueix (en sentit negatiu) a fomentar la reincidència. Per a fer-ho, s’ha obtingut una mostra representativa de persones que han complert una pena de presó en la comunitat autònoma de Catalunya (n=538). A aquestes persones se’ls ha administrat un qüestionari sobre la seva experiència d’empresonament en finalitzar la seva condemna i se’ls ha realitzat un seguiment durant 24 mesos en llibertat per a conèixer el seu procés de reinserció. Durant el període de seguiment, 59 persones van tornar a ser empresonades per un nou delicte, representa el 13,4% de les persones de la mostra. S’ha realitzat una anàlisi de supervivència per a determinar els factors que expliquen la recaiguda en la delinqüència i la seva relació amb l’experiència de l’empresonament. De les tres dimensions de l’empresonament analitzades -les dificultats experimentades durant la condemna, la participació en el tractament i el suport social rebut-, l’única dimensió rellevant és la relativa a les dificultats. En concret, el fet de complir la totalitat de la condemna -sense llibertat escalonada des del tercer grau ni llibertat condicional- augmenta significativament la probabilitat de reincidència. A més de l’experiència de l’empresonament, el consum de drogues abans de la condemna augmenta significativament la probabilitat de reincidència. Juntament amb l’estudi quantitatiu, s’ha dut a terme un estudi qualitatiu -realitzant una entrevista de seguiment a 37 persones de la mostra- que ha posat de manifest que el procés de reincidència està predominantment vinculat a la vivència de conflictes en l’entorn familiar a la sortida de presó per part de les persones que abusen de les drogues. Les principals implicacions de la recerca per a les polítiques públiques de reinserció són intervenir preferentment en termes de suport social i tractament amb aquelles persones més desfavorides socialment -i que poden tenir una major tendència al consum de drogues i patir més dificultats en la condemna- perquè puguin abordar els problemes de drogues, adquirir habilitats de resolució de conflictes i gaudir d’una sortida més esglaonada a la llibertat.
Factors explicatius del desistiment i obstacles a la reinserció (DER2011-29229-C02-01/JURI). Durada: 1/01/2012 a 31/12/2014. Investigadors: Josep Cid (IP), Marcelo Aebi, Eugenia Albani, Ester Blay, Maria Contreras, Jenny Cubells, Elena Garrido, Aina Ibàñez, Elena Larrauri, Joel Martí, Marti Rovira, Beatriz Tébar.
Aquest projecte de recerca reuneix dues recerques vinculades al desistiment i a la reinserció. La primera línia -desenvolupada per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona- es dirigeix a conèixer a conèixer els processos de desistiment i reincidència dels joves que passen per la justícia juvenil. La recerca, de caràcter longitudinal i prospectiva, part d’una mostra de 107 joves que han estat sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada en la justícia juvenil catalana. Aquests joves han estat seguits en tres ones. Els instruments d’anàlisis han estat diversos: una anàlisi de xarxes personals, un qüestionari d’actituds personals i una entrevista narrativa, al costat de dades administratives derivades dels seus expedients policials i de justícia juvenil. Per a realitzar l’anàlisi s’ha construït una tipologia de xarxes personals, tenint en compte tant la seva composició com la seva estructura i, en cadascun dels perfils, s’ha tractat d’identificar els factors i processos que porten al desistiment i la interpretació que li donen els actors. El principal resultat de la recerca és que, en funció de les característiques de la xarxa personal, els vincles forts i els vincles febles juguen un rol diferent per a entendre el procés de desistiment. Els resultats principals de la recerca es poden trobar en Martí, J., Albani, E., Ibàñez, A., & Cid, J. (2021). Personal networks and desistance from crime in young offenders. European Journal of Criminology, 18(2), 235-253. https://doi.org/10.1177/1477370819842207.
La segona línia ha estat desenvolupada per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i té com a objectiu analitzar els obstacles que suposa per a la reinserció la disposició d’antecedents penals. Sobre aquesta línia de recerca, pot veure’s els diversos treballs de la professora Elena Larrauri, entre els quals: Larrauri, E. & Jacobs, J. (2011). Reinserción laboral y antecedentes penales. Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología núm. 13-09, 1-25 y la tesis doctoral de Martí Rovira: M. Rovira, Antecedentes Penales y Mercado Laboral. Universidad Pompeu Fabra [Tesi doctoral]. https://www.tdx.cat/handle/10803/392632#page=1
Polítiques de reinserció en l’àmbit penal. Finançat per: Ministerio de Ciencia y Tecnología (DER2008-05041/JURI). Durada: 1/01/2009 a 31/12/2011. Investigadors: Josep Cid (IP), Marcelo F. Aebi, Lorena Antón, Maria Contreras, Joel Martí, Carmen Navarro, Beatriz Tébar.
En el marc d’aquest projecte de recerca es van desenvolupar diverses recerques penològiques vinculades a la reinserció: antecedents penals i reinserció (Elena Larrauri), Penes alternatives a la presó i gènere (Lorena Antón, Ester Blay, Elena Larrauri), Llibertat condicional (Beatriz Tébar).
Pel que fa a la recerca desenvolupada a la UAB, a partir d’aquest projecte comença la recerca de desistiment, liderada per Josep Cid i per Joel Martí. Durant el desenvolupament d’aquest projecte es va dur a terme la recerca sobre desistiment de persones empresonades. Es va entrevistar 67 homes al final de la seva condemna que complien condemnes per delictes contra la propietat i tràfic de drogues. Es va buscar tenir una mostra rica de persones con narrativa desistent i persistent i es va procedir a analitzar les diferències entre aquestes narratives i la seva etiologia. El treball va mostrar la importància del suport familiar en el desenvolupament de les narratives desistents i va elaborar el concepte de “returning points”, entès com la voluntat d’emprendre un procés de canvi com a compensació del suport rebut. La principal contribució d’aquest projecte de recerca se’l treball: Cid, J., & Martí, J. (2012). Turning points and returning points: Understanding the role of family ties in the process of desistance. European Journal of Criminology, 9(6), 603-620. https://doi.org/10.1177/1477370812453102
La credibilitat de las penes alternatives. Finançat per: Ministerio de Ciencia y Tecnología (SEJ2005-08955-C02-01). Durada: de 1/09/2005 a 31/12/2008. Investigadors: Elena Larrauri (IP), Lorena Antón, Ester Blay, Josep Cid, Gonzalo Escobar, Daniel Varona.
Aquest projecte va sorgir amb l’objectiu d’oferir una resposta punitiva que pogués donar protecció a la víctima i al mateix temps contribuir a la rehabilitació del delinqüent, sense imposar la pena de presó. D’aquesta manera, es va voler investigar la capacitat de les penes alternatives a la presó per complir amb les finalitats de la incapacitació (reduir així els delictes) y rehabilitació del delinqüent i de protecció de la víctima. Com a resultat es va publicar el llibre La elección del castigo. Suspensión de la pena o probation versus prisión (Cid, 2008)
Protecció de la víctima i rehabilitació dels delinqüents en llibertat. Finançat per: Ministerio de Ciencia y Tecnología (BJU2001-2075). Durada: 1/09/2001 a 1/09/2004. Investigadors: Elena Larrauri (IP), Manuel Jesús Cachón, Josep Cid, José Carlos González, Carmen Navarro.
L’objectiu principal d’aquest projecte consisteix en aportar un coneixement real sobre l’efectivitat de les penes alternatives a la presó, concretament dels programes comunitaris, pel que fa a la protecció de la víctima i la rehabilitació dels delinqüents en tres àmbits concrets: violència domèstica, sexual i racista. Amb aquest projecte es pretén saber quina és la política efectiva per evitar la reincidència dels infractors a través de penes alternatives a la presó. Al mateix temps, es van analitzar els diferents programes que s’aplicaven en l’àmbit internacional per la rehabilitació de delinqüents domèstics i sexuals i la seva capacitat per protegir a la víctima en el context de suspensió de la presó o llibertat vigilada. Aquest projecte desemboca, entre d’altres, amb la publicació del llibre Delincuencia violenta, ¿prevenir, castigar o rehabilitar?, publicat a l’editorial Tirant lo Blanch l’any 2005.
Reducció de l’ús de la presó i alternatives a la presó. Finançat per: Ministerio de Educación y Cultura (SEC98-0507). Durada: 1/09/1998 a 1/09/2001. Investigadors: Elena Larrauri (IP), Manuel Jesús Cachón, Josep Cid, Juan Gonzalo Escobar, José Carlos González, Carmen Navarro, Pedro Ruiz.
Aquest projecte va néixer amb l’objectiu principal d’analitzar la discrecionalitat existent per part dels jutges penals a l’hora d’aplicar les penes alternatives a la presó. La idea de realitzar aquest estudi sorgeix a l’observar l’augment desmesurat de la població empresonada. Així, l’estudi pretenia dues coses: des del punt de vista teòric, conèixer les causes d’aquest augment, comparant-lo amb les experiències d’altres països de l’entorn en els que les penes alternatives es plantegen com un mitjà per reduir l’aplicació de la presó; i des d’un punt de vista empíric, l’objectiu era analitzar l’aplicació de les penes establertes pel Codi Penal de 1995. Amb aquest objectiu es va dur a terme un projecte de recerca en els jutjats penals de Barcelona. Es va prendre una mostra representativa de sentències dictades pels jutjats penals de Barcelona en 1998. Es van analitzar les penes imposades a 1418 infractors. El treball va destacar que existia un ampli ús de la suspensió de la pena quan el condemnat mancava d’antecedents però que, no obstant això, l’ús de les penes alternatives quan el condemnat tenia antecedents penals -la suspensió especial per a drogodependents i la substitució- eren aplicable més excepcional. La principal publicació que va originar aquest projecte és Jueces penales y penas en España, publicat per Tirant lo Blanch l’any 2002.
La despenalització: béns col·lectius, patrimoni i honor. Finançat per: Ministerio de Educación y Ciencia (PB94-0666). Durada: 1/08/1995 a 1/08/1998. Investigadors: Elena Larrauri (IP), Manuel Jesús Cachón, Josep Cid, Juan Gonzalo Escobar, Carmen Navarro, Daniel Varona.
Aquest projecte, que va ser el primer que es va dur a terme pel grup d’investigació, tenia com objectiu principal analitzar les possibilitats reals de procedir a una despenalització de determinats comportaments ofensius de béns col·lectius, patrimoni i honor a través de l’anàlisi de les experiències en altres països, en els que podien protegir-se determinats béns a través de vies alternatives al dret penal o a través de les penes alternatives a la presó (recollides al Codi Penal de 1995). Va portar a la publicació del llibre Penas alternativas a la prisión, publicat per Bosch l’any 1997.
Projectes autonòmics
Projectes de la fundació La Caixa
La transició de la presó a la comunitat: programa experimental de reintegració social de persones empresonades. Finançat per: RecerCaixa 2014 (2014-ACUP-00089). Durada: 28/02/2015 a 28/02/2018. Investigadors: Josep Cid (IP), Antonio Andrés Pueyo (IP), Manel Capdevila, Marta Ferrer, Aina Ibàñez, Santiago Redondo.
El projecte de recerca neix de la preocupació que el nostre sistema penitenciari abordi de manera molt limitada la reintegració de les persones que acaben la condemna de presó amb més risc de reincidència. El procés d’alliberament esglaonat –a partir del règim obert i de la llibertat condicional– dona molt bons resultats però abasta només a una part de la població empresonada. A partir d’aquesta realitat se suscita la pregunta que orienta la recerca relativa a si seria factible avançar cap a un sistema en què tota persona que sortís de presó comptés amb un pla de reintegració a la comunitat. El projecte resulta innovador en un doble sentit: d’una banda es basa en un disseny experimental, consistent en establir un pla d’ajuda a la reintegració a un grup de persones i valorar el resultat en referència a un grup de control; d’altra banda, suposa la participació de la comunitat, a partir de les entitats del tercer sector i el voluntariat, en la implementació del pla experimental. La recerca ens permetrà decidir raonablement sobre si cal apostar per un sistema universal de reintegració alhora que ens aportarà coneixement sobre les claus de la reinserció. La recerca es va dur a terme amb una mostra de 204 persones, 86 amb mentor i 118 col·laboradors. Els resultats de la recerca indiquen que els mentors van complir adequadament amb el programa previst i en una proporció important van aconseguir que les persones finalitzessin el programa de mentoria. El programa s’ha avaluat tant a través de diversos qüestionaris passats als participants durant el desenvolupament del programa com a través d’un estudi de reincidència. El resultat final, que serà publicat en breu, indica que el programa va ser èxits amb aquelles persones que el van finalitzar i que no tenien un risc alt de reincidència.
Vídeo de la presentació: https://www.youtube.com/watch?v=dBJKOOU4gQc
Factors explicatius del desistiment de carreres delictives de joves en la transició a la vida adulta (2011-ACUP-00104). Durada: 1/01/2012 a 31/12/2013. Investigadors: Josep Cid (IP), Eugenia Albani, Jenny Cubells, María Contreras, Anna Meléndez.
Aquesta investigació està adreçada a conèixer els processos de desistiment i reincidència dels joves que passen per la justícia juvenil. La investigació, de caràcter longitudinal i prospectiva, parteix d’una mostra de 107 joves que han estat sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada a la justícia juvenil catalana. Aquests joves han estat seguits en tres onades. Els instruments d’anàlisi han estat diversos: una anàlisi de xarxes personals, un qüestionari d’actituds personals i una entrevista narrativa, juntament amb dades administratives derivades dels expedients policials i de justícia juvenil. Per realitzar l’anàlisi s’ha construït una tipologia de xarxes personals, tenint en compte tant la seva composició com la seva estructura i, en cadascun dels perfils, s’ha tractat d’identificar els factors i els processos que porten al desistiment i la interpretació que li donen els actors. El principal resultat de la investigació és que, en funció de les característiques de la xarxa personal, els vincles forts i els vincles febles juguen un rol diferent per entendre el procés de desistiment. Els resultats principals de la recerca es poden trobar en Martí, J., Albani, E., Ibàñez, A., & Cid, J. (2021). Personal networks and desistance from crime in young offenders. European Journal of Criminology, 18(2), 235-253. https://doi.org/10.1177/1477370819842207.
Projectes de Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)
Tercer grau i reinserció: com el tercer grau es va convertir en un punt d’inflexió en la vida dels antics interns. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada 1/01/2023 a 31/12/2023. Investigadors: Josep Cid, Esther De la Encarnación.
Amb aquesta recerca es pretén analitzar la supervisió de tercer grau a Catalunya utilitzant una metodologia qualitativa que inclogui les experiències tant dels usuaris com dels funcionaris de rehabilitació. En última instància, l’objectiu principal és ajudar a entendre per què el tercer grau pot ser una experiència significativa per a les persones que compleixen penes de presó. Aquesta recerca pretén posar de manifest les pràctiques de supervisió que poden ser menys conegudes i millorar la percepció d’aquesta mena de supervisió en el futur. A més, pretenem fomentar la seva acceptació com a part normal de la transició a la vida en llibertat dins del sistema de justícia penal.
A partir de l’anàlisi realitzada i els resultats obtinguts es poden extreure tres grans conclusions. La primera conclusió és que en el tercer grau i la llibertat condicional conviuen dos grans estils de supervisió: un més distant i centrat en el compliment de la condemna i un altre, més proper i centrat en el vincle i el suport a la persona interna. La segona conclusió, relativa als elements del compliment en semi-llibertat que contribueixen a que aquestes mesures esdevinguin un punt d’inflexió, en destaquen dos: el suport social i la vigilància. Finalment, la tercera conclusió que se’n deriva dels resultats obtinguts és que el tercer grau i la llibertat condicional tenen un impacte positiu en les trajectòries de les persones perquè les pràctiques de supervisió s’enfoquen a la inserció laboral, la vigilància i la construcció d’una aliança de treball.
Els resultats obtinguts posen de manifest la necessitat de continuar fent recerca en aquest àmbit per tal de poder identificar aquells elements del tercer grau i la llibertat condicional que ja funcionen i aquells elements que cal revisar o reforçar per tal que aquestes mesures puguin esdevenir punts d’inflexió reals en les trajectòries de les persones excarcerades.
Supervisió de infractors en la comunitat: el repte de l’efectivitat. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2022 a 31/12/2022. Investigadors: Carmen Navarro (IP), Constanza Busquets, Josep Cid, Anna Meléndez, Judit Xufré.
Aquesta recerca analitza l’efectivitat de les mesures alternatives a la presó i en concret la mesura de Treball en Benefici de la Comunitat. Resulta important investigar sobre aquestes mesures, perquè existeix una tendència al fet que aquestes sancions comunitàries ocupin un rol cada vegada més important per a afrontar la delinqüència de mitjana gravetat. L’objectiu de la recerca és conèixer els factors que expliquen que el Treball en Benefici de la Comunitat pugui ser una experiència significativa per als seus usuaris, aconseguint que compleixin les obligacions de la mesura, s’abstinguin de cometre conductes delictives, assumeixin una identitat desistent i es reinsereixin en la societat mentre compleixen la mesura. La hipòtesi de la qual es parteix és que el compliment d’aquests objectius depèn del fet que els supervisors de la mesura compleixin amb els que es coneix com a Principis de la Supervisió Efectiva (Core Correctional Practice). Aquests principis ens diuen que la mesura serà efectiva quan el supervisor usi efectivament l’autoritat, sigui un model prosocial per a l’usuari, actuï per la solució de problemes, utilitzi efectivament els recursos comunitaris, i estableixi una relació de qualitat amb l’usuari. Per a contrastar aquesta hipòtesi s’ha realitzat una recerca amb una mostra de 149 persones que durant 2022 han complert una mesura de Treball en Benefici de la Comunitat. Els participants han contestat a un qüestionari en el qual la part essencial consisteix a verificar la percepció que els participants tenen sobre l’ús del supervisor dels Principis de la Supervisió Efectiva. Els resultats de la recerca mostren que quan els supervisors segueixen els Principis de la Supervisió Efectiva i en particular quan fan un ús just de l’autoritat i són un referent prosocial per a l’infractor, llavors s’aconsegueixen en millor mesurada els objectius de la mesura.
Informe final de recerca:
La família com a catalitzador del procés de desistiment i reincidència. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2019 a 31/12/2019. Investigadors: Josep Cid (IP), Esther De la Encarnación, Aina Ibàñez, Albert Pedrosa.
La família de la persona empresonada té una importància cabdal durant el període d’empresonament i en la transició a la comunitat. Però tenint en compte les dificultats que cal afrontar durant la condemna a presó, les tensions que genera la sortida en llibertat i la motivació de la persona al canvi, el paper que hi tindrà la família no sempre serà igual. En aquest treball es pretén explorar com el suport familiar es proporciona i es gestiona i com la família pot arribar a contribuir en dos processos totalment contradictoris i amb resultats ben diferents: propiciant el desistiment o incidint en la reincidència. A través de l’exploració del suport familiar, la tensió viscuda en el nucli familiar i l’aparició del conflicte es busca identificar els elements que intervenen en els processos de desistiment i reincidència. Per fer-ho s’han analitzat qualitativament vuit casos amb participants que han passat per la presó i un membre del seu nucli familiar que ha tingut un paper important en aquest període a través de setze entrevistes. Els resultats posen de manifest que (1) els processos de desistiment es basen en una interacció entre suport i motivació al canvi dels participants; (2) la motivació al canvi cal que es produeixi en el període d’empresonament per tal que la interacció amb el suport familiar pugui conduir al desistiment, (3) l’acumulació de suport familiar i comunitari ajuda al desistiment i; (4) quan el suport va unit al conflicte es produeix reincidència. D’aquests resultats sorgeixen tres implicacions clares: la necessitat de promoure la interacció entre les famílies i el sistema penitenciari, la importància d’abordar els processos de rehabilitació de persones amb drogodependència per evitar conflictes familiars que puguin afavorir la reincidència i, finalment, el paper de la comunitat com a agent clau per a la reinserció de les persones excarcerades.
Informe final de recerca: https://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/recerca/cataleg/crono/2020/familiaCatalizadora_CA.pdf
El paper de les famílies en la reinserció de les persones que surten de la presó. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2017 a 31/12/2017. Investigadors: Aina Ibàñez i Albert Pedrosa.
La recerca presentada explora quines dificultats troben les famílies per donar suport i afavorir el procés de reinserció un cop els seus familiars surten de presó. Tot i que molts estudis han comprovat com la família desenvolupa un efecte positiu en la reinserció de les persones empresonades, manca informació sobre les estratègies concretes que utilitzen i les càrregues que comporten. Els objectius són conèixer com són les unitats familiars de les persones que surten de presó i els canvis que s’hi produeixen arran de l’empresonament; explorar quins tipus de suport proporcionen les famílies, les estratègies que utilitzen i les càrregues associades al procés de reinserció; i incidir en el paper del gènere en aquest procés. Metodològicament, s’ha utilitzat un enfocament mixt a partir de dues mostres diferenciades: una mostra àmplia de dades quantitatives per tal de realitzar la contextualització del fenomen, i una submostra de famílies d’interès per tal de dur a terme les entrevistes en profunditat. Els resultats mostren que les persones provenen de contextos amb desavantatge que es poden extrapolar a les seves famílies, que el paper de la família com a proveïdora de suport és central i justificat per la pròpia concepció de família, comportant com a principals càrregues un desgast emocional, problemes econòmics i una manca d’ajuda (informal i institucional) a l’hora de proporcionar aquest suport, i que utilitzen estratègies per promoure activament el procés de reinserció. Alhora, s’ha posat de manifest la genderització de les unitats familiars, implicant que quan parlem de famílies en realitat ens referim a mares, parelles i filles. Les implicacions que s’hi infereixen són que cal visualitzar les famílies com a agents actius de reinserció, dotar-les de recursos adequats per afavorir aquest procés, destacar el paper de la dona dins d’aquesta família i repensar el model de suport basat en les famílies.
Informe final de recerca: https://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/recerca/cataleg/crono/2018/paperFamiliesReinsercio_CA.pdf
La reinserció de les persones que finalitzen condemna en règim ordinari. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2015 a 31/12/2015. Investigadors: Josep Cid, Aina Ibàñez.
La recerca pretén explorar la problemàtica de les persones que finalitzen la seva condemna de presó sense una transició esglaonada a la comunitat, mitjançant el règim obert o la llibertat condicional, que d’acord al sistema progressiu que inspira la nostra legislació hauria de ser la forma normal de retornar a la comunitat. Es vol conèixer com aborda el nostre sistema penitenciari la reinserció en aquests casos, quines són les vies que es consideren més efectives i quines noves actuacions serien factibles per tractar de millorar les possibilitats de reinserció d’aquestes persones. Per fer-ho s’ha entrevistat a diversos col·lectius de professionals que s’ha identificat que tenen la missió de facilitar el procés de reinserció: els tècnics de rehabilitació del sistema penitenciari, els professionals que dissenyen i implementen les polítiques de tractament i reinserció, les persones d’entitats comunitàries que col·laboren en aquest procés i els òrgans de control establerts. Els resultats mostren, segons els professionals entrevistats, les perspectives des d’on es pot influir en els factors de reinserció de les persones que acaben la condemna en règim ordinari –el sistema, la professió, els interns i l’entorn– i ajuden a reflexionar sobre com els factors que condueixen cap a una sortida en segon grau poden ser modificables pels professionals que hi intervenen i quins canvis es podrien introduir al model de reinserció per fer-lo més flexible.
Informe final de recerca: https://ddd.uab.cat/pub/worpap/2016/164855/CAT_reinsercio_condemna_regim_ordinari.pdf
Regressió a segon grau: causes i conseqüències. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2012 a 31/12/2012. Investigadors: Josep Cid i Beatriz Tébar.
La recerca aborda la situació penitenciària de regressió a segon grau d’una persona classificada en tercer grau de tractament. Aquesta recerca neix de la dada que a Catalunya el retorn esglaonat a la comunitat (a partir del tercer grau o de la llibertat condicional) no és la forma habitual en què les persones condemnades extingeixen la condemna sinó que resulta més comú la finalització en segon grau. Aquesta realitat resulta preocupant ja que existeix una evidència científica favorable al retorn esglaonat com un sistema amb més probabilitats d’aconseguir la reinserció de la persona. La recerca parteix de que un dels factors que explica aquesta taxa baixa de finalització de la condemna en tercer grau o en llibertat condicional és justament la regressió a segon grau. Acceptat aquest fet, els objectius de la recerca consisteixen en valorar si el nostre sistema penitenciari fa un ús restringit de la regressió i en explorar si es poden identificar les causes que expliquen que una vegada que s’ha produït la regressió sigui difícil reprendre el procés de reinserció a la comunitat. Per dur a terme la recerca s’ha pres com a població de referència les persones que van patir una regressió a segon grau a Catalunya durant l’any 2011 i que finalitzen la seva condemna entre l’1 de juliol i el 31 de desembre del 2012. Això dona una població de 52 persones. S’ha procedit a estudiar els expedients penitenciaris d’aquestes persones i s’ha aconseguit entrevistar al 75% d’elles. La recerca posa de manifest que la nostra pràctica de regressió es troba encara allunyada d’un model garantista i rehabilitador, indica algunes raons que expliquen la dificultat de recuperar el tercer grau o la llibertat condicional una vegada regressat i finalment s’assenyalen un conjunt de recomanacions o bones pràctiques.
Informe final de recerca: https://ddd.uab.cat/pub/worpap/2013/132453/regseggra_a2013iCAT.pdf
Estudi longitudinal sobre el procés de reinserció de persones empresonades. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2011 a 31/12/2011. Investigadors: Josep Cid (IP), Eugenia Albani, Aina Ibàñez, Joel Martí.
Aquesta investigació suposa una continuació de la investigació de desistiment iniciada en el projecte “El procés de desistiment de les persones empresonades: obstacles i suports”. De la mostra original de 67 persones se n’ha seguit la trajectòria de 36, a les quals s’ha entrevistat entre 1 i 2 anys després de la finalització de la condemna. La investigació testa quina de les tres teories més utilitzades en la investigació sobre desistiment -la teoria del control, la teoria del suport social i la teoria de la transformació cognitiva- és la més explicativa per entendre els processos de desistiment i reincidència en la mostra analitzada . Es conclou que la teoria del suport social és la que té més capacitat explicativa per entendre aquests processos que comencen a la presó i acaben a la comunitat.
Informe final de recerca: https://recercat.cat/bitstream/handle/2072/260275/estudi_longitudinal_proces_reinsercio.pdf?sequence=1
El procés de desistiment de les persones empresonades. Obstacles i suports. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2010 a 31/12/2010. Investigadors: Josep Cid i Joel Martí.
Aquesta recerca pretén millorar el coneixement dels factors que incideixen en el desistiment del delicte i els que condueixen cap a la reincidència, i comprendre els processos subjectius que hi intervenen. Centrant-se en població masculina condemnada a presó per delictes patrimonials i/o contra la salut pública, la recerca vol identificar les narratives de desistiment i persistència en l’activitat delictiva, i conèixer com determinats factors externs contribueixen a la construcció d’aquestes narratives. Aquests factors externs són concebuts com a punts d’inflexió que poden propiciar el canvi, i estan relacionats tant amb allò tractat i viscut dins la institució penitenciària (programes laborals, tractament, experiències quotidianes, etc.) com amb els suports i vincles existents en la comunitat on es desemboca (ocupació, xarxes familiars, amicals, veïnals). Així mateix, aquests processos de transició es contextualitzen tant en el marc d’una trajectòria passada (familiar, formativa-laboral, delictiva i penitenciària) com també en la fase del cicle vital en què hom es situa, en tant que aquests dos eixos delimiten, en bona mesura, l’estructura d’oportunitats i els marcs de referència de la persona al sortir de la presó.
Informe de recerca: https://ddd.uab.cat/pub/worpap/2011/132424/prodesper_a2011iCAT.pdf
