fotolia_1855635_m

Grup de recerca

Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció

fotolia_7309959_xs

Grup de recerca

Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció

Projectes en curs

La família com a catalitzadora del procés de desistiment i reincidència. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2019 a 31/12/2019. Investigadors responsables: Josep Cid, Aina Ibàñez, Albert Pedrosa i Esther de la Encarnación.

El projecte té per objectiu ampliar el coneixement sobre el rol que compleix la família en el desenvolupament de processos de desistiment i de reincidència durant l’empresonament i en el retorn a la comunitat, i incidir en les polítiques de reinserció existents. Partim del reconeixement general a la literatura criminològica i de les investigacions prèvies d’aquest equip de recerca que la família és un agent clau en la reinserció de les persones empresonades, però encara hi ha molts interrogants sobre com aquesta família pot incidir en el procés de desistiment o, pel contrari, contribuir a la reincidència. Així, el paper que desenvolupi la família en el suport que ofereixi, la tensió familiar generada per l’empresonament i la tornada a la comunitat, i la gestió del conflicte que se’n puguin derivar serà clau per poder esbrinar el seu rol en el desistiment i/o la reincidència de la persona que ha passat per presó. La metodologia es basa en entrevistes en profunditat a familiars de persones que han complert una condemna de presó per tal de conèixer el paper d’aquestes famílies, el suport que proveeixen i la tensió patida en el desistiment o reincidència de la persona empresonada, i la triangulació amb entrevistes a les pròpies persones empresonades.

EmpiriC – Desarrollo de un modelo criminológico y empírico de la política criminal. Finançat per: Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (accions de dinamització Redes de Excelencia). Durada: 1/06/2018 a 31/06/2020. Investigadora responsable: Elena Larrauri (UPF).

L’objectiu de la xarxa d’excel·lència EmpiriC és assessorar al govern i altres entitats en la prevenció de la delinqüència, en la presa de decisions legislatives de caràcter penal i en matèria d’execució de penes (penitenciàries i mesures penals alternatives). La xarxa servirà també per unir als principals grups que realitzen recerques criminològiques a Espanya dirigides a millorar les nostres polítiques criminals i, alhora, per situar el desenvolupament d’implicacions pràctiques de la recerca com un punt central en l’activitat d’aquests grups i per permetre la incorporació dels coneixements empírics a la política criminal. Unint esforços dels grups de recerca espanyols que treballen en aquests temes es podrà traçar un objectiu comú i tenir més força per fixar la col·laboració amb el sector públic amb responsabilitat en el disseny i en l’execució de polítiques criminals com una part essencial de l’activitat de transferència intrínseca en aquests grups. La xarxa estarà coordinada per la Dra. Elena Larrauri (Universitat Pompeu Fabra) i comptarà amb la participació del Dr. José Luis de la Cuesta (Universitat del País Basc), el Dr. Fernando Miró (Universidad Miguel Hernández), la Dra. Ana Isabel Cerezo (Universidad de Málaga), la Dra. Esther Fernández Molina (Universidad de Castilla-La Mancha) i el Dr. Josep Cid (Universitat Autònoma de Barcelona).

El paper de les famílies en la reinserció de les persones que surten de la presó. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2017 a 31/12/2017. Investigadors responsables: Aina Ibàñez i Albert Pedrosa.

La recerca presentada pretén explorar quines dificultats troben les famílies per donar suport i afavorir el procés de reinserció un cop els seus familiars surten de presó. Tot i que molts estudis han comprovat com la família desenvolupa un efecte positiu en la reinserció de les persones empresonades, manca informació sobre les estratègies concretes que utilitzen i les càrregues que comporten. Els objectius són conèixer com són les unitats familiars de les persones que surten de presó i els canvis que es produeixen, explorar quins tipus de suport proporcionen les famílies, les estratègies que utilitzen i les càrregues associades al procés de reinserció, i incidir en el paper del gènere en aquest procés. S’ha utilitzat un enfocament mixt a partir de dues mostres diferenciades: una mostra àmplia de dades quantitatives per tal de realitzar la contextualització del fenomen, i una submostra de famílies d’interès per tal de dur a terme les entrevistes en profunditat.

Resultats publicats a: http://cejfe.gencat.cat/ca/recerca/cataleg/crono/2018/paper-families-reinsercio/ i https://ddd.uab.cat/record/191957

Encarcelamiento y Reincidencia. Finançat per: Ministeri d’Economia i Competitivitat (DER2014-55315-P). Durada: 1/05/2015 a 31/12/2018. Investigador responsable: Josep Cid.

L’objectiu del projecte consisteix a contribuir al coneixement dels efectes de l’empresonament en la reincidència a través d’una recerca amb diferents enfocaments teòrics: teories del desavantatge acumulat –que explica la tendència a l’estabilitat de les carreres delictives–, teoria del suport social –que permet entendre la fortalesa per resistir les penalitats de l’empresonament i que explica els factors generadors del canvi individual– i teoria de la transformació cognitiva–que explica el procés de canvi. Es partirà d’un disseny mixt seqüencial, quantitatiu en una primera fase i qualitatiu en una segona, amb una selecció d’una mostra representativa de persones que finalitzen la condemna durant un any als establiments penitenciaris de la província de Barcelona (mostra prevista de 850 persones) a les quals se’ls passarà un qüestionari en què es recullen les variables rellevants de les teories analitzades i un estudi de reincidència (mesurat per reempresonament) després de dos anys de finalització de la condemna. La segona fase qualitativa està dirigida a explorar una mostra de casos no confirmatoris amb l’objectiu de generar noves hipòtesis explicatives sobre la relació entre empresonament i reincidència.

Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció. Finançat per: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) (2017-SGR-1772). Durada: 1/01/2017 a 31/12/2019. Investigador responsable: Josep Cid.

Aquest grup de recerca preconsolidat és el primer grup de recerca dins l’àmbit espanyol que treballa en aquesta línia de recerca. El seu objectiu principal consisteix a investigar els factors que porten a l’abandonament progressiu del delicte per persones que han tingut una llarga trajectòria delictiva, treballant tant amb mostres d’adults com de joves. A la vegada, el grup té com a finalitat avaluar si determinades polítiques de reinserció que porten a terme les institucions públiques i privades estan focalitzades a aconseguir el desistiment i mostren efectivitat. El grup té una forta vocació pràctica i valoritza la transferència de coneixement per a millorar les polítiques de reinserció que es porten a terme en el nostre país, tant en el context de presons com en el de les penes alternatives.

La transició de la presó a la comunitat: programa experimental de reintegració social de persones empresonades. Finançat per: RecerCaixa 2014 (2014-ACUP-00089). Durada: 28/02/2015 a 28/02/2018. Investigadors responsables: Josep Cid (UAB) i Antonio Andrés-Pueyo (UB).

El projecte de recerca neix de la preocupació que el nostre sistema penitenciari abordi de manera molt limitada la reintegració de les persones que acaben la condemna de presó amb més risc de reincidència. El procés d’alliberament esglaonat –a partir del règim obert i de la llibertat condicional– dóna molt bons resultats però abasta només a una part de la població empresonada.  A partir d’aquesta realitat se suscita la pregunta que orienta la recerca relativa a si seria factible avançar cap a un sistema en què tota persona que sortís de presó comptés amb un pla de reintegració a la comunitat. El projecte resulta innovador en un doble sentit: d’una banda es basa en un disseny experimental, consistent en establir un pla d’ajuda a la reintegració a un grup de persones i valorar el resultat en referència a un grup de control; d’altra banda, suposa la participació de la comunitat, a partir de les entitats del tercer sector i el voluntariat, en la implementació del pla experimental. La recerca ens permetrà decidir raonablement sobre si cal apostar per un sistema universal de reintegració alhora que ens aportarà coneixement sobre les claus de la reinserció. Més informació a: http://www.delapresoalacomunitat.com

Alguns materials sorgits del projecte publicats: https://ddd.uab.cat/record/183005https://ddd.uab.cat/record/186070 i https://ddd.uab.cat/record/186072

© Universitat Autònoma de Barcelona