fotolia_1855635_m

Grup de recerca

Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció

fotolia_7309959_xs

Grup de recerca

Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció

Projectes anteriors

Des de la seva creació, el grup ha aconseguit finançament en diferents projectes nacionals i europeus.

Factores explicativos del desistimiento y obstáculos a la reinserción (DER2011-29229-C02-01/JURI). Durada: 1/01/2012 a 31/12/2014. Persona responsable: Josep Cid Moliné.

El projecte té la finalitat d’incrementar el coneixement científic sobre els factors que expliquen que les persones sotmeses a intervenció penal deixin de delinquir i transferir aquest coneixement per aconseguir que les intervencions que es duen a terme des del sistema penal tinguin garanties d’efectivitat més altes i un alt grau d’acceptació social. Es pretén conèixer els mecanismes causals que expliquen que les persones que han desenvolupat una carrera delictiva durant l’etapa adolescent i principis de la seva juventut, iniciïn i desenvolupin un procés de canvi que finalment els porti a assumir una identitat aliena a la delinqüència. A més, es vol analitzar si en aquest procés de canvi, el manteniment d’antecedents penals suposa un obstacle rellevant independentment del tipus de pena. A partir d’aquest coneixement es pretén elaborar propostes de reinserció basades en la investigació científica sobre els factors que promouen el desistiment i transferir-les al sistema penal (juvenil i d’adults) amb l’objectiu que les seves intervencions puguin millorar els resultats relatius a la prevenció de la reincidència. Per últim, es projecta investigar si la transferència de coneixement a l’opinió pública sobre com les persones deixen de delinquir està en condicions d’afavorir el recolzament a polítiques criminals orientades a la rehabilitació.

Factors explicatius del desistiment de carreres delictives de joves en la transició a la vida adulta (2011-ACUP-00104). Durada: 1/01/2012 a 31/12/2013. Persona responsable: Josep Cid.

El projecte pretén conèixer els mecanismes causals que expliquen que les persones que han desenvolupat una carrera delictiva durant l’etapa adolescent i principis de la seva juventut, iniciïn i desenvolupin un procés de canvi que finalment els porti a assumir una identitat aliena a la delinqüència. Més informació: http://www.recercaixa.cat/ca/EspaiCienciaISocietat/Projectes/2011/104_Cid.html

Políticas de reinserción en el ámbito penal. Finançat per: Ministerio de Ciencia y Tecnología (DER2008-05041/JURI). Durada: 1/01/2009 a 31/12/2011. Persona responsable: Josep Cid Moliné.

El projecte pretén examinar si les polítiques de reinserció adoptades a Espanya en l’àmbit penal assumeixen els principis que, d’acord amb l’estat actual de la teoria penològica, suggereixen més possibilitats d’èxit. Es parteix de la hipòtesi que s’han de dur a terme intervencions sobre les persones condemnades basades en la teoria del desistiment (enfortiment de la motivació per al canvi i establiment de nous vincles socials). Per confirmar la hipòtesi teòrica, s’ha dut a terme una investigació empírica, quantitativa i qualitativa, en dos àmbits: persones que han complert una pena de presó i persones a les quals s’imposa un tractament per delicte de violència de gènere. La utilitat pràctica del projecte consisteix a detectar les debilitats i fortaleses de les polítiques de reinserció adoptades a Espanya i realitzar una transferència de coneixement cap a les administracions públiques i entitats concertades, de manera que la seva intervenció en matèria de reinserció pugui estar basada en l’evidència empírica, aconseguint millorar les taxes de reinserció de les persones condemnades. Finalment, el projecte pretén demostrar, a través de la investigació, que l’opinió pública dóna suport a les polítiques de reinserció

La credibilidad de las penas alternativas. Finançat per: Ministerio de Ciencia y Tecnología (SEJ2005-08955-C02-01). Durada: de 1/09/2005 a 31/12/2008. Persona responsable: Elena Larrauri Pijoan.

Aquest projecte va sorgir amb l’objectiu d’oferir una resposta punitiva que pogués donar protecció a la víctima i al mateix temps contribuir a la rehabilitació del delinqüent, sense imposar la pena de presó. D’aquesta manera, es va voler investigar la capacitat de les penes alternatives a la presó per complir amb les finalitats de la incapacitació (reduir així els delictes) y rehabilitació del delinqüent i de protecció de la víctima.

Protección de la víctima y rehabilitación de los delincuentes en libertad. Finançat per: Ministerio de Ciencia y Tecnología (BJU2001-2075). Durada: 1/09/2001 a 1/09/2004. Persona responsable: Elena Larrauri Pijoan.

L’objectiu principal d’aquest projecte era aportar un coneixement real sobre l’efectivitat de les penes alternatives a la presó, concretament dels programes comunitaris, pel que fa a la protecció de la víctima i la rehabilització dels delinqüents en tres àmbits concrets: violència domèstica, sexual i racista. Amb aquest projecte es pretenia saber quina era la política efectiva per evitar la reincidència dels infractors a travès de penes alternatives a la presó. Al mateix temps, es van analitzar els diferents programes que s’aplicaven en l’àmbit internacional per la rehabilitació de delinqüents domèstics i sexuals i la seva capacitat per protegir a la víctima en el context de suspensió de la presó o llibertat vigilada. Aquest projecte desemboca, entre d’altres, amb la publicació del llibre Delincuencia Violencia, ¿prevenir, castigar o rehabilitar?, publicat a l’editorial Tirant lo Blanch l’any 2005.

Reducción del uso de la prisión y alternativas a la prisión. Finançat per: Dirección General de Investigación Científica y Técnica (DGICYT) – Ministerio de Educación y Ciencia (SEC98-0507). Durada: 1/09/1998 a 1/09/2001. Persona responsable: Elena Larrauri Pijoan.

Aquest projecte va nèixer amb l’objectiu principal d’analitzar la discrecionalitat existent per part dels jutges penals a l’hora d’aplicar les penes alternatives a la presó. La idea de realitzar aquest estudi sorgeix a l’observar l’augment desmesurat de la població empresonada. Així, l’estudi pretenia dues coses: des del punt de vista teòric, conèixer les causes d’aquest augment, comparant-lo amb les experiències d’altres països de l’entorn en els que les penes alternatives es plantegen com un mitjà per reduir l’aplicació de la presó; i des d’un punt de vista empíric, l’objectiu era analitzar l’aplicació de les penes establertes pel Codi Penal de 1995. La principal publicació que va originar aquest projecte és Jueces penales y penas en España, editat per Tirant lo Blanch l’any 2002.
La despenalización: bienes colectivos, patrimonio y honor. Finançat per: Dirección General de Investigación Científica y Técnica (DGICYT) – Ministerio de Educación y Ciencia (PB94-0666). Durada: 1/08/1995 a 1/08/1998. Persona responsable: Elena Larrauri Pijoan.

Aquest projecte, que va ser el primer que es va dur a terme pel grup d’investigació, tenia com objectiu principal analitzar les possibilitats reals de procedir a una despenalització de determinats comportaments ofensius de béns col·lectius, patrimoni i honor a través de l’anàlisi de les experiències en altres països, en els que podien protegir-se determinats béns a través de vies alternatives al dret penal o a través de les penes alternatives a la presó (recollides al Codi Penal de 1995). Va desembocar a la publicació del llibre Penas alternativas a la prisión, editat per Bosch l’any 1997.

© Universitat Autònoma de Barcelona