fotolia_1855635_m

Grup de recerca

Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció

fotolia_7309959_xs

Grup de recerca

Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció

Projectes anteriors

Des de la seva creació, el grup ha aconseguit finançament en diferents projectes nacionals i europeus.

La reinserció de les persones que finalitzen condemna en règim ordinari. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2015 a 31/12/2015. Investigadors responsables: Aina Ibàñez i Josep Cid.

La recerca pretén explorar la problemàtica de les persones que finalitzen la seva condemna de presó sense una transició esglaonada a la comunitat, mitjançant el règim obert o la llibertat condicional, que d’acord al sistema progressiu que inspira la nostra legislació hauria de ser la forma normal de retornar a la comunitat. Es vol conèixer com aborda el nostre sistema penitenciari la reinserció en aquests casos, quines són les vies que es consideren més efectives i quines noves actuacions serien factibles per tractar de millorar les possibilitats de reinserció d’aquestes persones. Per fer-ho s’ha entrevistat a diversos col·lectius de professionals que s’ha identificat que tenen la missió de facilitar el procés de reinserció: els tècnics de rehabilitació del sistema penitenciari, els professionals que dissenyen i implementen les polítiques de tractament i reinserció, les persones d’entitats comunitàries que col·laboren en aquest procés i els òrgans de control establerts. Els resultats mostren, segons els professionals entrevistats, les perspectives des d’on es pot influir en els factors de reinserció de les persones que acaben la condemna en règim ordinari –el sistema, la professió, els interns i l’entorn– i ajuden a reflexionar sobre com els factors que condueixen cap a una sortida en segon grau poden ser modificables pels professionals que hi intervenen i quins canvis es podrien introduir al model de reinserció per fer-lo més flexible.

Resultats publicats a: https://ddd.uab.cat/record/164855

Offender Supervision in Europe. Finançat per: European Cooperation in Science and Technology (ISCH COST Action IS1106). Durada: 1/01/2012 a 31/12/2015. Investigador responsable: Fergus McNeill (UK). Coordinadors a nivell espanyol: Josep Cid (UAB) i Elena Larrauri (UPF).

El finançament aconseguit per aquesta COST Action (European Cooperation in the field of Scientific and Technical Research) ve lligada al Working Group on Community Sanctions de l’European Society of Criminology de la qual en formen part molts dels membres del grup. El projecte “Offender supervision in Europe” es basa en l’estudi dels sistemes de supervisió dels delinqüents en llibertat (penes comunitàries) i l’execució de la pena de presó en medi obert. Hi estan involucrats una cinquantena d’investigadors de catorze països europeus diferents. Més informació: http://www.cost.eu/domains_actions/isch/Actions/IS1106 i http://www.offendersupervision.eu/

Resultats publicats a: http://www.palgrave.com/us/book/9781137379177

Regressió a segon grau: causes i conseqüències. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2012 a 31/12/2012. Investigadors responsables: Josep Cid i Beatriz Tébar.

La recerca aborda la situació penitenciària de regressió a segon grau d’una persona classificada en tercer grau de tractament. Aquesta recerca neix de la dada que a Catalunya el retorn esglaonat a la comunitat (a partir del tercer grau o de la llibertat condicional) no és la forma habitual en què les persones condemnades extingeixen la condemna sinó que resulta més comú la finalització en segon grau. Aquesta realitat resulta preocupant ja que existeix una evidència científica favorable al retorn esglaonat com un sistema amb més probabilitats d’aconseguir la reinserció de la persona. La recerca parteix de que un dels factors que explica aquesta taxa baixa de finalització de la condemna en tercer grau o en llibertat condicional és justament la regressió a segon grau. Acceptat aquest fet, els objectius de la recerca consisteixen en valorar si el nostre sistema penitenciari fa un ús restringit de la regressió i en explorar si es poden identificar les causes que expliquen que una vegada que s’ha produït la regressió sigui difícil reprendre el procés de reinserció a la comunitat. Per dur a terme la recerca s’ha pres com a població de referència les persones que van patir una regressió a segon grau a Catalunya durant l’any 2011 i que finalitzen la seva condemna entre l’1 de juliol i el 31 de desembre del 2012. Això dóna una població de 52 persones. S’ha procedit a estudiar els expedients penitenciaris d’aquestes persones i s’ha aconseguit entrevistar al 75% d’elles. La recerca posa de manifest que la nostra pràctica de regressió es troba encara allunyada d’un model garantista i rehabilitador, indica algunes raons que expliquen la dificultat de recuperar el tercer grau o la llibertat condicional una vegada regressat i finalment s’assenyalen un conjunt de recomanacions o bones pràctiques.

Resultats publicats a: https://ddd.uab.cat/record/132453

Factores explicativos del desistimiento y obstáculos a la reinserción (DER2011-29229-C02-01/JURI). Durada: 1/01/2012 a 31/12/2014. Investigador responsable: Josep Cid.

El projecte té la finalitat d’incrementar el coneixement científic sobre els factors que expliquen que les persones sotmeses a intervenció penal deixin de delinquir i transferir aquest coneixement per aconseguir que les intervencions que es duen a terme des del sistema penal tinguin garanties d’efectivitat més altes i un alt grau d’acceptació social. Es pretén conèixer els mecanismes causals que expliquen que les persones que han desenvolupat una carrera delictiva durant l’etapa adolescent i principis de la seva juventut, iniciïn i desenvolupin un procés de canvi que finalment els porti a assumir una identitat aliena a la delinqüència. A més, es vol analitzar si en aquest procés de canvi, el manteniment d’antecedents penals suposa un obstacle rellevant independentment del tipus de pena. A partir d’aquest coneixement es pretén elaborar propostes de reinserció basades en la investigació científica sobre els factors que promouen el desistiment i transferir-les al sistema penal (juvenil i d’adults) amb l’objectiu que les seves intervencions puguin millorar els resultats relatius a la prevenció de la reincidència. Per últim, es projecta investigar si la transferència de coneixement a l’opinió pública sobre com les persones deixen de delinquir està en condicions d’afavorir el recolzament a polítiques criminals orientades a la rehabilitació.

Factors explicatius del desistiment de carreres delictives de joves en la transició a la vida adulta (2011-ACUP-00104). Durada: 1/01/2012 a 31/12/2013. Investigador responsable: Josep Cid.

El projecte pretén conèixer els mecanismes causals que expliquen que les persones que han desenvolupat una carrera delictiva durant l’etapa adolescent i principis de la seva juventut, iniciïn i desenvolupin un procés de canvi que finalment els porti a assumir una identitat aliena a la delinqüència. Més informació: http://www.recercaixa.cat/ca/EspaiCienciaISocietat/Projectes/2011/104_Cid.html

El procés de desistiment de les persones empresonades. Obstacles i suports. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2010 a 31/12/2010. Investigadors responsables: Josep Cid i Joel Martí.

Estudi longitudinal sobre el procés de reinserció de persones empresonades. Finançat per: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Durada: 1/01/2011 a 31/12/2011. Investigador responsable: Josep Cid.

La recerca aborda els mecanismes de transició entre la presó i la vida en llibertat i, particularment, el paper que aquests juguen en els processos de desistiment del delicte. Centrant-se en població masculina condemnada a presó per delictes patrimonials i/o contra la salut pública, la recerca vol identificar les narratives de desistiment i persistència en l’activitat delictiva, i conèixer com determinats factors externs contribueixen a la construcció d’aquestes narratives. Aquests factors externs són concebuts com a punts d’inflexió que poden propiciar el canvi, i estan relacionats tant amb allò tractat i viscut dins la presó com amb els suports i vincles existents en la comunitat on es desemboca. Així mateix, aquests processos de transició es contextualitzen tant en el marc d’una trajectòria passada (familiar, formativa-laboral, delictiva i penitenciària) com també en la fase del cicle vital en què hom se situa, en tant que aquests dos eixos delimiten, en bona mesura, l’estructura d’oportunitats i els marcs de referència de la persona al sortir de la presó. Amb aquest objectiu s’ha plantejat un disseny prospectiu en dues onades: la primera onada contempla la realització d’entrevistes personals narratives durant les setmanes prèvies a la finalització de la condemna de presó per conèixer la biografia, la darrera etapa a la presó i les narratives sobre la transició; la segona onada està previst fer-la un any després de la finalització de la condemna i estarà centrada en l’anàlisi del procés de transició.

Resultats publicats a: (1) https://ddd.uab.cat/record/132424 (2) http://hdl.handle.net/2072/260275

Políticas de reinserción en el ámbito penal. Finançat per: Ministerio de Ciencia y Tecnología (DER2008-05041/JURI). Durada: 1/01/2009 a 31/12/2011. Investigador responsable: Josep Cid.

El projecte pretén examinar si les polítiques de reinserció adoptades a Espanya en l’àmbit penal assumeixen els principis que, d’acord amb l’estat actual de la teoria penològica, suggereixen més possibilitats d’èxit. Es parteix de la hipòtesi que s’han de dur a terme intervencions sobre les persones condemnades basades en la teoria del desistiment (enfortiment de la motivació per al canvi i establiment de nous vincles socials). Per confirmar la hipòtesi teòrica, s’ha dut a terme una investigació empírica, quantitativa i qualitativa, en dos àmbits: persones que han complert una pena de presó i persones a les quals s’imposa un tractament per delicte de violència de gènere. La utilitat pràctica del projecte consisteix a detectar les debilitats i fortaleses de les polítiques de reinserció adoptades a Espanya i realitzar una transferència de coneixement cap a les administracions públiques i entitats concertades, de manera que la seva intervenció en matèria de reinserció pugui estar basada en l’evidència empírica, aconseguint millorar les taxes de reinserció de les persones condemnades. Finalment, el projecte pretén demostrar, a través de la investigació, que l’opinió pública dóna suport a les polítiques de reinserció

La credibilidad de las penas alternativas. Finançat per: Ministerio de Ciencia y Tecnología (SEJ2005-08955-C02-01). Durada: de 1/09/2005 a 31/12/2008. Investigadora responsable: Elena Larrauri.

Aquest projecte va sorgir amb l’objectiu d’oferir una resposta punitiva que pogués donar protecció a la víctima i al mateix temps contribuir a la rehabilitació del delinqüent, sense imposar la pena de presó. D’aquesta manera, es va voler investigar la capacitat de les penes alternatives a la presó per complir amb les finalitats de la incapacitació (reduir així els delictes) y rehabilitació del delinqüent i de protecció de la víctima.

Protección de la víctima y rehabilitación de los delincuentes en libertad. Finançat per: Ministerio de Ciencia y Tecnología (BJU2001-2075). Durada: 1/09/2001 a 1/09/2004. Investigadora responsable: Elena Larrauri.

L’objectiu principal d’aquest projecte era aportar un coneixement real sobre l’efectivitat de les penes alternatives a la presó, concretament dels programes comunitaris, pel que fa a la protecció de la víctima i la rehabilització dels delinqüents en tres àmbits concrets: violència domèstica, sexual i racista. Amb aquest projecte es pretenia saber quina era la política efectiva per evitar la reincidència dels infractors a travès de penes alternatives a la presó. Al mateix temps, es van analitzar els diferents programes que s’aplicaven en l’àmbit internacional per la rehabilitació de delinqüents domèstics i sexuals i la seva capacitat per protegir a la víctima en el context de suspensió de la presó o llibertat vigilada. Aquest projecte desemboca, entre d’altres, amb la publicació del llibre Delincuencia violenta, ¿prevenir, castigar o rehabilitar?, publicat a l’editorial Tirant lo Blanch l’any 2005.

Resultats publicats a: http://www.tirant.com/editorial/libro/la-delincuencia-violenta–prevenir–castigar-o-rehabilitar-jose-cid-moline-9788484562245

Reducción del uso de la prisión y alternativas a la prisión. Finançat per: Dirección General de Investigación Científica y Técnica (DGICYT) – Ministerio de Educación y Ciencia (SEC98-0507). Durada: 1/09/1998 a 1/09/2001. Investigadora responsable: Elena Larrauri.

Aquest projecte va nèixer amb l’objectiu principal d’analitzar la discrecionalitat existent per part dels jutges penals a l’hora d’aplicar les penes alternatives a la presó. La idea de realitzar aquest estudi sorgeix a l’observar l’augment desmesurat de la població empresonada. Així, l’estudi pretenia dues coses: des del punt de vista teòric, conèixer les causes d’aquest augment, comparant-lo amb les experiències d’altres països de l’entorn en els que les penes alternatives es plantegen com un mitjà per reduir l’aplicació de la presó; i des d’un punt de vista empíric, l’objectiu era analitzar l’aplicació de les penes establertes pel Codi Penal de 1995. La principal publicació que va originar aquest projecte és Jueces penales y penas en España, editat per Tirant lo Blanch l’any 2002.

Resultats publicats a: http://www.tirant.com/editorial/libro/jueces-penales-y-penas-en-espana–aplicacion-de-las-penas-alternativas-a-la-privacion-de-libertad-en-los-juzgados-de-lo-penal-jose-cid-moline-9788484425922

La despenalización: bienes colectivos, patrimonio y honor. Finançat per: Dirección General de Investigación Científica y Técnica (DGICYT) – Ministerio de Educación y Ciencia (PB94-0666). Durada: 1/08/1995 a 1/08/1998. Investigadora responsable: Elena Larrauri.

Aquest projecte, que va ser el primer que es va dur a terme pel grup d’investigació, tenia com objectiu principal analitzar les possibilitats reals de procedir a una despenalització de determinats comportaments ofensius de béns col·lectius, patrimoni i honor a través de l’anàlisi de les experiències en altres països, en els que podien protegir-se determinats béns a través de vies alternatives al dret penal o a través de les penes alternatives a la presó (recollides al Codi Penal de 1995). Va desembocar a la publicació del llibre Penas alternativas a la prisión, editat per Bosch l’any 1997.

Resultats publicats a: http://www.tirant.com/editorial/libro/penas-alternativas-a-la-prision-9788476764039

© Universitat Autònoma de Barcelona